- El regidor d’Urbanisme, Juan Giner, ha subratllat que la majoria de les propostes de la Federació AAVV ja estaven previstes, o s’inclouen en el text que el Ple aprovarà este mes
- La nova regulació, que establix tres llindars de protecció per barri, districte i illa, exigix accés separat de les persones residents, i limita l’ús turístic a baixos i primeres plantes, sempre per davall de l’ús residencial
- Giner ha explicat, en una trobada amb les entitats veïnals, que l’aplicació simultània dels cadenats dificulta crear noves vivendes d’ús turístic, VUT, i ha assegurat que “totes elles seran legals o no seran”
- L’edil ha assenyalat com a prioritats la convivència i la protecció de la vivenda residencial
El regidor d’Urbanisme i Vivenda, Juan Giner, i la regidora de l’Àrea de Patrimoni i Recursos Humans, Julia Climent, han presentat este dimarts a la Federació d’Associacions Veïnals de València (FAAVV) el text definitiu de la modificació de les normes urbanístiques del Pla General per a la regulació dels usos terciaris hotelers, és a dir, la nova normativa d’apartaments turístics, en concloure el període d’exposició pública.
El text passarà demà per la Comissió d’Urbanisme perquè puga ser sotmés a votació i aprovat definitivament en la pròxima reunió del Ple Municipal, el dia 31 de març. Es tracta d’una normativa que “consolida una de les regulacions més restrictives amb els apartaments turístics d’Espanya, i conté gran part de les propostes veïnals”, ha destacat Giner durant la trobada amb les entitats veïnals.
La proposta d’acord, una vegada conclòs el període d’exposició pública, es formula després d’haver examinat les 117 al·legacions rebudes, “i reflectix l’essència de les aspiracions veïnals”, ha assegurat Giner, qui ha afegit que “hem escoltat els veïns i hem respost amb fets: les principals peticions que eren a la nostra mà ja estaven contemplades en la norma o han sigut incorporades”, ha afegit l’edil.
Giner ha subratllat que les ràtios de saturació per barris i districtes que reclamava la FAAVV “són, precisament, l’eix vertebrador de la nova regulació. El cens municipal públic d’allotjaments turístics sol·licitat ja es contemplava per a les vivendes d’ús turístic (VUT), però s’ha ampliat a tots els tipus d’allotjament turístic —hotels, blocs d’apartaments, vivendes turístiques i albergs—, atenent expressament els suggeriments veïnals”. El pla d’inspeccions per a clausurar els establiments sense títol habilitant també ha quedat inclós en la disposició addicional quarta de la norma.
Reversió a ús residencial
Així mateix, i atenent peticions de la Federació de Veïns i d’altres instàncies que han presentat al·legacions, el text definitiu incorpora una nova Disposició Transitòria Onzena, que obri un termini d’un any des de l’entrada en vigor de la norma per a facilitar la conversió d’apartaments turístics en vivendes residencials, amb quatre supòsits d’acolliment i condicions més flexibles que les exigides en el règim general.
Les peticions que l’Ajuntament no ha pogut estimar, ha explicat el regidor d’Urbanisme, són aquelles que excedixen l’àmbit del planejament urbanístic o que corresponen a la competència autonòmica o estatal, com és el cas de la limitació temporal i la revocació de llicències existents —que venen regulades per normativa sectorial, i que l’Ajuntament no pot modificar— o la inclusió d’arrendaments de tala i mitja estada, la definició de la qual correspon a la Generalitat.
“Quant a les propostes més restrictives plantejades pels grups de l’oposició, com la prohibició absoluta de qualsevol compatibilitat d’ús residencial amb allotjament turístic o la caducitat i prohibició de transmissió de les llicències existents, han sigut desestimades per vulnerar la Directiva europea de Servicis (2006/123/CE) i la Llei d’Unitat de Mercat, que exigixen que qualsevol restricció siga necessària, proporcionada i no discriminatòria”, ha explicat Juan Giner. “Una norma que no supera el test de proporcionalitat no protegix ningú: seria recorreguda i anul·lada immediatament. Nosaltres fem normes que funcionen i que els tribunals sostindran”, ha assegurat el regidor.
Tres límits acumulatius de protecció
La nova regulació establix tres nivells de protecció, que operen de manera simultània i acumulativa sobre tots els barris, districtes i illes de València, a excepció de Ciutat Vella, que ja compta amb regulació pròpia mitjançant el Pla Especial del districte.
El primer nivell establix que les places turístiques totals (de qualsevol tipus) no podran superar el 8% de la població empadronada en cada barri i districte. El segon limita fins a un màxim del 2% les vivendes de cada barri o districte que poden destinar-se a ús turístic. I el tercer protegix el comerç local, en limitar al 15% la presència d’allotjaments turístics en les plantes baixes de cada illa.
A més, els apartaments turístics només podran situar-se en planta baixa o primera planta, sempre per davall de l’ús residencial, amb accés independent i separat del dels veïns des de la via pública i amb l’autorització de tres quints de la comunitat de propietaris. “Complir estes quatre condicions alhora convertix en missió quasi impossible l’obertura de nous apartaments”, ha assegurat el regidor.
Transparència i lluita contra la il·legalitat
La futura regulació, que entrarà en vigor un mes després de l’aprovació pel Ple, inclou també la creació del Cens d’Allotjaments Turístics de l’Ajuntament de València (CATAV), d’accés públic a través de la web municipal, i un pla d’inspeccions específic per a garantir el compliment de les condicions i clausurar els establiments que no tinguen títol habilitant municipal.
Amb l’aprovació definitiva de la norma quedarà substituïda la moratòria per a l’atorgament de noves llicències turístiques que el Ple va acordar al maig de 2024 i que va ampliar al gener de 2025.