- El regidor Juan Carlos Caballero ha explicat que “un gest que pot semblar inofensiu, com llançar menjar als coloms en la via pública, té conseqüències negatives per a la salut, la neteja i el patrimoni urbà”
- Una població descontrolada de coloms pot desplaçar altres aus i alterar l’equilibri natural de l’entorn urbà. Els excrements deterioren façanes, monuments, mobiliari urbà, desaigües i canalons
- A més, oferir menjar als coloms afavorix la concentració excessiva d’exemplars, genera brutícia, atrau altres plagues i pot provocar problemes de salut pública
- La nova ordenança de neteja establix multes des de 750 a 3.000 euros contra estes pràctiques insalubres
L’Ajuntament de València ha posat en marxa la campanya “No alimentes el problema”, una iniciativa dirigida a conscienciar la ciutadania sobre la importància de no oferir aliment als coloms a la ciutat pels problemes que comporta una població excessiva d’estos animals. El regidor delegat de Benestar Animal, Juan Carlos Caballero, ha presentat la campanya este dimecres “amb un missatge clar, i directe per a la nostra ciutat: no alimentar els coloms és cuidar València”, ha subratllat.
“Sota el lema ‘No alimentes el problema’, volem traslladar a la ciutadania que un gest que pot semblar inofensiu, com llançar menjar als coloms en la via pública, té conseqüències negatives per a la salut, la neteja, el patrimoni urbà i l’equilibri del nostre entorn”, ha explicat el regidor.
De fet, alimentar els coloms no ajuda ni els animals ni la ciutat, tal com ha reiterat Caballero, qui ha afegit que, pel contrari, esta actitud “afavorix la concentració excessiva d’exemplars, genera brutícia, atrau altres plagues, i pot provocar problemes de salut pública, a més de problemes de convivència en places, carrers, jardins i edificis”.
A més, ha assenyalat el regidor, els excrements dels coloms deterioren les façanes dels edificis, els monuments, el mobiliari urbà, els desaigües i els canalons, “la qual cosa suposa danys materials i costos afegits per a tots”. Així mateix, Caballero ha recordat que una població descontrolada de coloms “pot desplaçar altres aus i alterar l’equilibri natural del nostre entorn urbà”.
Responsabilitat compartida
La campanya començarà este cap de setmana a les xarxes socials i al mobiliari urbà de la ciutat, així com als mitjans de comunicació. Es tracta d’una iniciativa que “apel·la a la responsabilitat compartida”, tal com ha explicat el regidor de Benestar Animal. De fet, esta crida a la col·laboració ciutadana es complementa amb l’acció municipal amb la gestió de la sobrepoblació o la nova ordenança que prohibix alimentar els coloms a la via pública.
Juan Carlos Caballero ha subratllat que el govern municipal està treballant “amb mesures de control ètiques i planificades, com els colomars, que oferixen refugi en zones segures i netes i permeten realitzar controls sanitaris i de natalitat, i l’ús de pinsos esterilitzants en zones controlades, sempre amb seguiment tècnic i revisions periòdiques”. “Però –ha afegit- necessitem també que cada ciutadà contribuïsca d’amb eixe xicotet gest per a tindre barris més nets i saludables, no donant-los menjar”.
Per això, ha demandat “als veïns, veïnes, comerços i visitants que se sumen a esta campanya. No alimentar els coloms és una forma senzilla de protegir la salut pública, previndre plagues, conservar el nostre patrimoni i millorar la qualitat de vida als nostres barris”. Així mateix, s’anima a la ciutadania a col·laborar amb els servicis municipals informant de la presència de grans concentracions de coloms o de punts on s’observe un problema.
10,2 coloms per hectàrea
Caballero ha presentat la campanya, acompanyat per un expert de l’empresa de control de plagues Lokímica, qui ha explicat que la mitjana de presència de coloms a la ciutat per a garantir l’equilibri en l’avifauna urbana és de 10,2 coloms per hectàrea. En estos moments, amb un cens comptabilitzat de 32.197 exemplars, la mitjana a la ciutat és d’11 coloms per hectàrea, “per la qual cosa tenim marge de millora”, ha subratllat el regidor.
De fet, segons les dades del primer trimestre de 2026, la població de coloms ha passat de 35.564 exemplars als 32.197 dits, la qual cosa suposa una reducció del 9,5% (3.367 coloms menys). “Això ens confirma que l’estratègia va donant resultats, amb un descens que suposa un canvi de tendència respecte a anys anteriors, en els quals la població havia crescut exponencialment i s’havia passat de 22.000 coloms en 2021 a quasi 36.000 en 2024”, ha subratllat Caballero.
De fet, en paral·lel a esta campanya i a les accions de control ètic, des de la Regidoria de Benestar Animal es treballa de manera transversal amb els servicis d’enllumenat i cultura-patrimoni en l’habilitació de sistemes de protecció per als edificis més exposats al risc de la sobrepoblació, i en els fanals i sistemes d’il·luminació que servisquen també com a elements dissuasius.
“Les dades mostren que estem en el camí correcte en combinar totes les accions de control ètic possibles: intensificació del pinso esterilitzant en punts estratègics, reubicació de dispensadors, retirada de nius i neteja en espais públics, elements dissuasius, captures i reubicacions sota criteris de benestar animal, així com requeriments a particulars per a evitar que determinats immobles es convertisquen en colomars improvisats”, ha subratllat Juan Carlos Caballero, qui ha afegit que les accions ètiques de control “s’han centrat en aquells barris i espais públics que presentaven majors concentracions de coloms, per exemple en mercats, places, poliesportius com Natzaret, el Districte Marítim o Patraix, principalment”.