{"id":8666,"date":"2024-01-02T09:29:49","date_gmt":"2024-01-02T08:29:49","guid":{"rendered":"https:\/\/plancabanyal.es\/?p=8666"},"modified":"2024-01-02T09:32:57","modified_gmt":"2024-01-02T08:32:57","slug":"el-ayuntamiento-encarga-a-arqueologia-el-inventario-y-la-catalogacion-de-los-restos-del-antiguo-monumento-a-sorolla-del-cabanyal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/el-ayuntamiento-encarga-a-arqueologia-el-inventario-y-la-catalogacion-de-los-restos-del-antiguo-monumento-a-sorolla-del-cabanyal\/","title":{"rendered":"L\u2019Ajuntament encarrega a Arqueologia l\u2019inventari i la catalogaci\u00f3 de les restes de l\u2019antic monument a Sorolla del Cabanyal"},"content":{"rendered":"
\n

01\/01\/2024<\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n
    \n
  • Es tracta d\u2019una de les propostes de campanya electoral de l\u2019alcaldessa, Mar\u00eda Jos\u00e9 Catal\u00e1<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n
      \n
    • Els t\u00e8cnics de la Secci\u00f3 d\u2019Investigaci\u00f3 Arqueol\u00f2gica Municipal (SIAM) seran els encarregats de realitzar l\u2019inventari i la catalogaci\u00f3 dels restes de l\u2019antic monument<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n
        \n
      • L\u2019enc\u00e0rrec inclou tamb\u00e9 la realitzaci\u00f3 d\u2019un estudi previ per a la reconstrucci\u00f3 del monument al seu empla\u00e7ament original<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n

        La Delegaci\u00f3 d’Acci\u00f3 Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals ha encarregat, amb motiu del centenari de la defunci\u00f3 del pintor valenci\u00e0 Joaqu\u00edn Sorolla (1863-1923), l’elaboraci\u00f3 d’un estudi previ sobre l’antic monument a Sorolla als t\u00e8cnics de la Secci\u00f3 d’Investigaci\u00f3 Arqueol\u00f2gica Municipal (SIAM), amb la finalitat d’encetar els treballs t\u00e8cnics necessaris per a avaluar la viabilitat de la seua reconstrucci\u00f3 a la platja del Cabanyal.<\/p>\n

        Per a la redacci\u00f3 d’este estudi previ, la Secci\u00f3 d’Arqueologia de l’Ajuntament ha comen\u00e7at a recopilar tota la documentaci\u00f3 disponible, tant el projecte signat per l’arquitecte Francisco Mora \u2013autor material, entre altres edificis, del Mercat de Col\u00f3n, el Palau de l’Exposici\u00f3 o de la mateixa Casa Consistorial, i del naixement de la qual es compliran al 2025 150 anys\u2013 com tots els plans, fotografies o informacions relacionades amb el monument.<\/p>\n

        Amb car\u00e0cter paral\u00b7lel, el SIAM est\u00e0 treballant tamb\u00e9 en la catalogaci\u00f3 de la totalitat de les peces que integraven el conjunt monumental dedicat a Sorolla al Cabanyal-Canyamelar, aix\u00ed com en l’inventari de les restes que es conserven en l’actualitat, tot aix\u00f2 acompanyat dels estudis que acrediten la proced\u00e8ncia dels materials i l’autenticitat d’estos.<\/p>\n

        \u201cDes del Govern municipal, considerem que no hi ha millor culminaci\u00f3 a tot un any consagrat a la figura de Sorolla que l’impuls dels treballs preliminars per a la reconstrucci\u00f3 d’este monument en l’escenari natural de les creacions de qui va portar el nom de Val\u00e8ncia pel m\u00f3n i va ser el millor ambaixador de la nostra terra\u201d, ha declarat el regidor Jos\u00e9 Luis Moreno.<\/p>\n

        \u201cUn segle despr\u00e9s de la seua mort, l’obra del \u2018mestre de la llum\u2019 no nom\u00e9s no s’ha depreciat ni ha caigut en l’oblit, v\u00edctima del pas inexorable del temps, sin\u00f3 que continua despertant el mateix reconeixement que gaudira en vida de l’artista i continua sent objecte de nombroses exposicions, investigacions i publicacions, tant a Espanya com m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres\u201d, ha manifestat Moreno.<\/p>\n

        Hist\u00f2ria del monument a Sorolla<\/strong><\/p>\n

        El 10 d’agost de 1923 la mort sorprenia Sorolla en la localitat madrilenya de Cercedilla, i deixava un gran llegat art\u00edstic format per m\u00e9s de dos mil obres en les quals el \u201cmestre de la llum\u201d elevaria la quotidianitat a la categoria d’art. Complint les seues \u00faltimes voluntats, Sorolla seria soterrat a la seua ciutat natal, Val\u00e8ncia. Anys abans, havia expressat al seu amic Mariano Benlliure el seu desig que el bust de marbre que l’escultor li havia realitzat formara part d’un monument erigit en el seu honor enfront de la Mar Mediterr\u00e0nia.<\/p>\n

        La cessi\u00f3 a l’Ajuntament del bust de Sorolla, del qual s’executaria una r\u00e8plica en bronze, va ser decisiva per a encetar el projecte del nou monument. Despr\u00e9s d’intensos debats sobre com havia de ser este i sobre el seu empla\u00e7ament, l’Acad\u00e8mia de Sant Carles va suggerir que s’utilitzaren alguns de les valuoses restes arquitect\u00f2niques -columnes, bases i arquitraus- procedents de la Real F\u00e0brica d’Argenteria Mart\u00ednez de Madrid, que, per mediaci\u00f3 de Sorolla, s’havien adquirit per al Palau de les Belles Arts que es volia construir a Val\u00e8ncia.<\/p>\n

        Finalment, i seguint les recomanacions de la Comissi\u00f3 de Monuments, es va encarregar, en sessi\u00f3 celebrada el 17 febrer de 1925, la redacci\u00f3 del projecte del monument a Sorolla a l’arquitecte municipal Francisco Mora, projecte que va ser entregat per este a l’alcaldia, presidida per Luis Oliag, el dia 31 de mar\u00e7 d’aquell mateix any. El projecte va quedar en suspens fins a l’estiu de 1931, quan, a proposta de la Comissi\u00f3 de Monuments, el llavors alcalde, Agust\u00edn Trigo, va sol\u00b7licitar de nou Mora que li remetera el referit projecte, document que va ser aprovat mesos despr\u00e9s per l’Acad\u00e8mia de Belles Arts.<\/p>\n

        Amb posterioritat, el 17 de febrer de 1932, l’Ajuntament de Val\u00e8ncia va acordar que \u201c[…] s’instal\u00b7le a la platja de Llevant el bust de Sr. Joaqu\u00edn Sorolla, […] la instal\u00b7laci\u00f3 del qual s’efectuara\u0301 en el punt on l’insigne pintor va executar el seu llen\u00e7 \u2018Trist her\u00e8ncia\u2019. Per a les obres, es va reservar una partida de 15.000 pessetes en el pressupost municipal. Menys d’un mes m\u00e9s tard i, en concret, el 7 de mar\u00e7 de 1932 es va col\u00b7locar la primera pedra del monument a la platja del Cabanyal, entre les antigues Termes Vict\u00f2ria i l’Asil de la Mare de D\u00e9u del Carme.<\/p>\n

        Com s’ha comentat, en la seua construcci\u00f3 es van emprar els materials de la fa\u00e7ana de la Reial F\u00e0brica i Escola d’Argenteria Mart\u00ednez de Madrid. A este efecte, es van utilitzar fonamentalment aquelles peces referides en un recent estudi de Fernando A. Mart\u00edn: \u201cla columnata del p\u00f2rtic d’ordre d\u00f2ric, aix\u00ed com les pilastres, entaulaments, pilars i els pedestals, tots ells de granit gris, procedents de la Serra de Guadarrama, mentre que les bases i els capitells eren de pedra calc\u00e0ria procedent de les pedreres de Colmenar\u201d.<\/p>\n

        Per a la resta del monument -escalinata, basament, pedestal de l’escultura a Sorolla i paviment-, es van utilitzar, per contra, materials locals, en concret, pedra calc\u00e0ria local, pedra calc\u00e0ria tipus pinastre i cudols (lithostrotos). Este \u00faltim recurs seria molt utilitzat a la ciutat de Val\u00e8ncia en d\u2019altres obres p\u00fabliques, especialment en zones enjardinades, com, per exemple, en les anomenades muntanyetes del General El\u00edo, als Jardins del Real.<\/p>\n

        Finalitzades les obres el 31 de desembre de l’any 1933, es va inaugurar el monument a Sorolla, amb la pres\u00e8ncia del fill del pintor, l’escultor Mariano Benlliure, els arquitectes municipals Francisco Mora i Javier Goerlich, el ministre d’Ind\u00fastria i Comer\u00e7, l’alcalde de Val\u00e8ncia i d\u2019altres membres de la Corporaci\u00f3 Municipal, entre d\u2019altres personalitats, juntament amb el nombr\u00f3s p\u00fablic congregat.<\/p>\n

        L’acte va comptar igualment amb una \u00e0mplia representaci\u00f3 de la premsa local. L’esdeveniment va ser de tal magnitud que el mateix Mariano Benlliure en la seua intervenci\u00f3 va manifestar als assistents les seg\u00fcents paraules: \u201cJo mai he assistit a la inauguraci\u00f3 de cap obra meua, per\u00f2 esta vegada, per excepci\u00f3, he interromput este prop\u00f2sit per la devoci\u00f3 que sempre vaig sentir per Sorolla\u201d.<\/p>\n

        A principis de l’any 1957, el monument ja presentava alguns signes de deteriorament. Aix\u00ed ho va manifestar el llavors arquitecte municipal, Carlos Soler. No va haver-hi temps de realitzar cap intervenci\u00f3, ja que la riuada d’octubre de 1957 el va destruir, arru\u00efnant la columnata i la part posterior del monument. Millor sort van c\u00f3rrer les bases de les columnes, el pedestal i l’escultura realitzada en bronze de Sorolla, aix\u00ed com la plataforma empedrada, que es van preservar.<\/p>\n

        Anys despr\u00e9s, en 1962, el consistori va acordar el seu trasllat a la pla\u00e7a de l’Armada Espanyola -hui de la Setmana Santa Marinera-, quedant en la seua nova ubicaci\u00f3 completament descontextualitzat. Del projecte es va encarregar l’arquitecte Carlos Soler. Una d\u00e8cada m\u00e9s tard, en 1974, es va modificar lleugerament el monument, incorporant a este la portada de l’antic Banc Hisp\u00e0 Americ\u00e0, amb seu en Carrer de les Barques, cedida per esta entitat banc\u00e0ria.<\/p>\n

        Finalment, a mitjan anys 70 del segle passat, es va desmantellar el que quedava de l’antic monument. Mentre que dels materials derrocats durant la riuada tenim poca informaci\u00f3, sobre estos \u00faltimes restes sabem, en canvi, que es van depositar en diversos empla\u00e7aments municipals. Per exemple, es conserven restes d’ells en el dep\u00f2sit de San Isidro, en l’escorxador municipal de Borbot\u00f3 i possiblement tamb\u00e9 en el vell llit del T\u00faria.<\/p>\n<\/div>\n

         <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        01\/01\/2024 Es tracta d\u2019una de les propostes de campanya electoral de l\u2019alcaldessa, Mar\u00eda Jos\u00e9 Catal\u00e1 Els t\u00e8cnics de la Secci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8664,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}}},"categories":[49,23],"tags":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8666"}],"collection":[{"href":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8666"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8666\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8675,"href":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8666\/revisions\/8675"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8664"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/plancabanyal.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}